Priorat Lovers Newsletter: abril i maig

Hola:

 

A l'abril i maig l'activitat en tots els fronts, vinya, celler i enoturisme s'ha accelerat.

 

Sembla que comencem a deixar enrere la pandèmia i la situació es va normalitzant.

 

Aquest mes Rafel explica les particularitats de conrear de forma ecològica, Eva parla de la neteja de les bótes de criança i Diana escriu sobre l'origen de les varietats.

 

Com sempre, us desitjo a tots, fans del Priorat, bona salut i bon vi.

Salutacions,

Enric Vives

 

Enric Vives

Propietari

 

A la vinya

Particularitats de la viticultura ecològica.

 

 

Amb la brotació  dels ceps i el creixement de la vegetació i desenvolupament dels nous òrgans comença la necessitat de realitzar els primers tractaments fitosanitaris.

 

En viticultura ecològica es poden fer tractaments preventius,

 és a dir, abans que la malaltia o plaga es desenvolupi i s' exterioritzi.

 

Per això és fonamental conèixer els estadis més sensibles de la planta i els més favorables per a atacs de fongs, àcars i insectes tant en fulles com en ràcdotes.

 

 

Només es poden utilitzar productes de contacte, que tenen com a principals inconvenients el fet de ser arrossegats per la pluja, tenir poca persistència un cop aplicats i ser fàcilment degradables en general per a condicions climàtiques extremes.

 

El CCPAE és l' organisme que regula les actuacions en viticultura ecològica certificada a Catalunya. Té una normativa molt estricta i executa una auditoria i inspecció anual a tots els operadors inscrits per comprovar la correcta realització de les pràctiques autoritzades i poder, d' aquesta manera, oferir la seguretat i garantia exigida als consumidors d' aliments ecològics.

 

Rafel Gauchola

Cap de vinya

 

Al celler

La neteja de les botes.

 

 

Abril és el moment de treure el vi de la bóta. En ella ha passat la criança de tot un any. Abans de buidar un lot de vi de les bótes les catem totes i si alguna no està al nivell esperat quedarà descartada.

 

Després vam traslladar el vi a una tina gran d'acer inoxidable on homogeneïtzarem la barreja de les bótes.

 

 

Treballem amb diversos tonells i cadascú ens dona aromes i matisos diferents, aportant complexitat aromàtica i l'estructura en boca que desitgem.

 

Un cop la bóta està buida, la netegem amb una màquina amb aigua a pressió (com es pot veure a la fotografia). Aquesta màquina és rotatòria i renta tots els racons de la bóta amb aigua calenta i molta pressió. Quan veiem que l'aigua que surt ja és neta la deixem escórrer unes hores i ja es pot tornar a omplir.

 

 

Les bótes les usem un màxim de 5 anys, ja que l'àcid tartàric natural del raïm amb el temps forma la seva sal, i aquesta sal queda enganxada a la bóta formant una mena de costra que evita l'entrada d'oxigen a la bóta i l'evaporació natural i perd també les aportacions aromàtiques i gustatives.

  

Eva Escudé
Enòloga

 

Sumiller

Varietats locals vs. varietats foranes

 

 

A cada àrea vinícola del món trobem unes varietats de raïm que són les que majoritàriament es planten, ja sigui perquè són les que sempre s'han plantat, ja sigui perquè són varietats que en un moment de la història es va posar de moda i es van plantar a tot el món.

 

A la dècada dels 80, hi va haver una febre dels vins francesos a tot el món, eren considerats pel gran mercat del vi com els millors vins del món, i per això es va començar a plantar varietats típicament franceses, ja que eren les que s'utilitzaven per fer els grans vins francesos. Com a exemple, si us fixàveu, podeu trobar vins de Cabernet Sauvignon a qualsevol àrea vinícola del món, quan és una varietat típica de la zona de Burdeos.

 

Es van arribar a anomenar varietats millorants perquè milloraven les varietats que sempre s'havien plantat a les diferents àrees vinícoles. I les utilitzaven en coupages amb les diferents varietats pròpies o feien monovarietals.

 

Tot això ha canviat.

Ara el que es valora és la singularitat de cada regió.

 

Aquella varietat que és singular, que és diferent a les varietats que hi ha en altres regions vinícoles. A aquestes varietats singulars de cada regió ens hem malacostumat a anomenar-se les varietats autòctones. Això voldria dir que la varietat neix en aquell lloc per primera vegada, i això no sempre és cert. Habitualment, les varietats que representen una regió vinícola són les que porten més anys conreant-se, i són les que millor s'han adaptat al Terroir, clima i sòl. Aquesta és la raó per la qual es diu que són varietats històriques.

 

 

Al Priorat, per exemple, les nostres varietats històriques són la garnatxa i la carinyena. Dues varietats que van portar els monjos cartujos a finals del segle XII. Per a nosaltres són les nostres varietats històriques, són les varietats de raïm que millor s'han adaptat al nostre clima i a la nostra Llicorella.

 

Defensar les varietats històriques fa que els vins tinguin una personalitat pròpia. Cada regió vinícola del món és diferent, té un clima particular, un sòl particular i això és el que busquem trobar quan vam provar un vi.

 

 

Volem trobar l'expressió d'un territori dins d'una ampolla.

 

 

Diana Juàrez

Sumiller